|
|
| |
| |
|
|
|
Wednesday, 08 April de 2009 |
 Jean-Marc Rouillan publica un llibre de memòries ambientat a Barcelona
L'ex-activista d'Action Directe va ser guerriller antifranquista També fou en aquella època, als anys que va viure a Barcelona, que Jean-Marc Rouillan va editar una revista clandestina, CIA (Conspiration internationale anarchiste).
'De mémoire (2)' va ser precedit per 'De mémoire (1). Les jours du début: un automne 1970 à Toulouse', publicat també per Éditions Agone. Però, a més de les memòries, Rouillan ha publicat: 'Chroniques Carcérales (2004-2007)', 'Lettre à Jules', 'La Part des loups', 'Je hais les matins' (Denoël), 'Paul des Épinettes' (L'Insomniaque), 'Le Roman du Gluck' (L'Esprit frappeur) i 'Le Capital humain' (L'Arganier).
Condemnat dues voltes a cadena perpètua per còmplice d'assassinats, el cofundador d'Action Directe va poder obtenir el 2007 un règim de semillibertat. Però l'octubre del 2008 va tornar al règim de presó total per unes declaracions a L'Express.
A principi de març fou ingressat en un hospital de Marsella per una pneumònia, i ara el seu estat de salut és delicat. Extret de Vilaweb |
|
|
Thursday, 04 December de 2008 |
Fa cas a la fiscalia, que considera que va reivindicar la lluita armada en una entrevista El tribunal d'apel·lació de París ha refusat avui de restablir el règim de semillibertat a l'ex-activista d'Action Directe Jean-Marc Rouillan. Ja li n'havia privat a l'octubre, fent cas d'una petició del fiscal, que va considerar que Rouillan reivindicava la lluita armada en aquestes declaracions, fetes a L'Express. Durant el règim de semillibertat, Rouillan passava la nit i els caps de setmana en una presó de Marsella. Ara haurà de romandre a la presó. El règim de semillibertat implicava de fer declaracions sobre les accions polítiques per les quals havia estat condemnat, l'any 87. Havia concedit algunes entrevistes, com aquesta de Xavier Montanyà, publicada a VilaWeb el març passat.
En totes les entrevistes havia complert el requisit del jutge. A la darrera, la publicada a L'Express, Rouillan mantenia la mateixa línia de discurs, amb declaracions com aquesta: 'Aclarim les coses: el procés de la lluita armada, tal com va néixer després del 68, dins aquell formidable impuls d'emancipació, ja no existeix (...). Però jo, com a comunista, continuo convençut que la lluita armada és necessària en un moment del procés revolucionari.' Uns quants mitjans de comunicació francesos les van contextualitzar com si Rouillan defensés la lluita armada o reivindiqués els fets que el van portar a la presó.
Cal tenir en compte que tan sols li mancaven dos mesos per poder obtenir la llibertat condicional. Ara, en canvi, li caldran dos anys per torna a accedir a la semillibertat. + Entrevista de Jean-Marc Rouillan amb Xavier Montanyà: 'Els espanta tant, encara, la meva llibertat d'abans!' (3.3.08)
+ Notícia anterior a VilaWeb: Un dia lliure, a Marsella, amb Jean-Marc Rouillan. (28.1.08)
+ LibéMarseille: Jean-Marc Rouillan reste en prison. Info treta de : Vilaweb |
|
Modificat el ( Friday, 05 December de 2008 )
|
|
|
Sunday, 19 October de 2008 |
|
Por más que los gobernantes alcen muros cada vez más altos, fortifiquen con alambradas las zonas prohibidas y desplacen los centros penitenciarios hacia las periferias y hacia territorios cada vez más alejados, el lugar de lo carcelario crece en el corazón de las sociedades posmodernas. |
|
Llegir-ho tot...
|
|
|
Friday, 03 October de 2008 |
A petició de la fiscalia, que considera que ha reivindicat la lluita armada en unes declaracions a la premsa L'ex-activista d'Action Directe, Jean-Marc Rouillan, ha tornat a la presó (on ja va passar vint-i-un any) després de deu mesos de semillibertat. El jutge de l'aplicació de penes de París l'ha privat de la semillibertat, a petició del fiscal, que considera que Rouillan reivindica la lluita armada en aquestes declaracions, fetes a L'Express. Durant el règim de semillibertat, Rouillan passava la nit i els caps de setmana en una presó de Marsella. Rouillan tenia prohibit pel jutge de fer declaracions sobre les accions polítiques per les quals havia estat condemnat, l'any 87. Fins ara havia concedit algunes entrevistes, com aquesta de Xavier Montanyà, publicada a VilaWeb el març passat. En totes les entrevistes havia complert el requisit del jutge. A la darrera, la publicada a L'Express, Rouillan manté la mateixa línia de discurs, amb declaracions com aquesta: 'Aclarim les coses: el procés de la lluita armada, tal com va néixer després del 68, dins aquell formidable impuls d'emancipació, ja no existeix (...). Però jo, com a comunista, continuo convençut que la lluita armada és necessària en un moment del procés revolucionari.' Uns quants mitjans de comunicació francesos les han contextualitzades com si Rouillan defensés la lluita armada o reivindiqués els fets que el van portar a la presó.
La privació de semillibertat durarà, pel cap baix, fins el 16 d'octubre. Llavors el jutge haurà de decidir les condicions penitenciàries de Rouillan. Cal tenir en compte que tan sols li mancaven dos mesos per poder obtenir la llibertat condicional. Font: http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3016832 |
|
|
Sunday, 27 April de 2008 |
|
Ens haurem de veure amb més temps  un dia ens haurem de veure amb més temps, per confrontar els nostres records... m'escriu en la seva dedicatòria en Jann-Marc, el seu el llibre De mémoire, Els dies del començament : una tardor de 1970 a Tolosa de Llenguadoc. Ahir vaig visitar-lo després de molts anys de no veurens a l'editorial on treballa, a Marsella. El seu semblant era reflexiu, parlava pausadament com cercant imatges en la memòria... Només veurens ens vam fer un petó a cada galta, cosa que en els anys que varem conviure o que havíem tingut relació no havíem fet mai, tenia el caràcter endolcit. Al llarg de les poques hores que varem estar junts va estar contínuament atenent trucades per motius de feina i fent feines fent pauses per anar confrontant els nostres records, tant al seu despatx com al carrer, només pot sortir-hi per motius de feina, segons l'ordre judicial que té i que compleix escrupolosament. Em va dedicar el 1er llibre de la trilogia De memóire, i em va ressenyar on feia menció de mi... Em va dir que era una editorial petita i que havia de fer gestions per poder vendre més llibres, que els seus eren mitjanament venuts... el tema revolucionari, d'antics combatents no és un tema comercial. El vaig acompanyar fins a l'entrada de la presó per un caminet asfaltat i estret a lo alt de Marsella, i allà en despedir-nos i en conya li dèiem; comtes de treure't t'hi portem, ell va respondre, també en conya abans era anarquista ara sóc comunista, per fotrel's. Qui va fer més pressió per que pugui tenir aquest regim actual de semi llibertat va ser el PCF. Es considera un revolucionari... a mi amb titllava de anarco-mao-budista... ahahaha! Poc abans, no lluny d'allà, varem estar xerrant prenent un café amb d'altres persones que preparen un documental.... En l'actualitat està autoritzar a sortir de la presó des de les 7 del matí fins a les 7 del vespre de dilluns a dijous i els divendres fins a les 3 de la tarda. Els caps de setmana s'ha de quedar a la "maisón de repòs", com diu ell , amb mig somriure i mirada còmplice. Vaig veure'l entrar caminat pausadament, d'esquena cap al portal d'accés lateral, es va girar un instant, va alçar el braç per saludar i va desaparèixer de la nostra vista... |
|
Modificat el ( Wednesday, 28 May de 2008 )
|
|
|
Sunday, 27 April de 2008 |
|
Jann-Marc Rouillan Pepitas de calabaza ed. & Llaüt Pepitas de calabaza ed. (
Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la
/ www.pepitas.net) Llaüt (
Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la
) Primera edició, maig de 2008 Aquesta novel·la —inspirada en experiències viscudes
i personatges reals— és una denúncia descarnada
del sistema penitenciari actual, un sistema que manté
suspesos en el buit milers i milers d'éssers humans,
apartant-los per no incomodar la mirada
de la ciutadania benpensant.
Narra la trepidant història
de Paul d’Épinettes, que es diu així pel barri parisenc
d’Épinettes, on, després de la Segona Guerra Mundial,
es va construir una “cèlebre” presó de menors. Robatoris,
atracaments, amistat, camaraderia, amor i traïció ordeixen
aquesta història que esbossa l'ascens i la caiguda
de la vida en rebel·lia. Jann-Marc Rouillan (abans Jean-Marc) va néixer
el 1952 a Auch (França). El seu activisme l’ha
dut a passar mitja vida a la presó, per la qual cosa
coneix de primera mà tot allò de què parla en aquest llibre. En l'actualitat es troba en règim de tercer grau i treballa a l'editorial marsellesa Agone ( http://agone.org). ISBN 978-84-936367-1-5 / 2008 / 180 páginas / 12x17 cm / 12 euros Paul odiaba pensar en porcentajes.
Salario, impuestos y duplicar el polvo a base de corte con laxantes.
Odiaba las facturas falsas y lo falso, sin más, incluso lo más jugoso.
Le gustaba pillar la pasta pipa en mano.
El dinero de los bancos, de correos, del estado, del sistema.
Seguía impregnado de las ideas de los años sesenta y setenta.
No se veía ni como comerciante ni ladrón de otra gente
que no fueran los ricos o lo instituido.
Un acto colectivo. En equipo.
Y después juntarse con los colegas para repartir.
Todos juntos.
A partes iguales.
Siempre a partes iguales.
Era el mejor momento, incluso cuando no había mucho que repartir. [...]
![]()
|
|
Modificat el ( Sunday, 27 April de 2008 )
|
|
| | << Inici < Anterior 1 2 Següent > Final >>
| | Resultats 1 - 21 de 26 |
|
|
|
|
|
|
